EN TEMPS DE CAMILLERAS,

ЦШтЛ

Per la tua gran finesa, Y la bona volunta t Cantarem ab alegría Y no t‘ voldriam enfadar: Lo traete es de ta hermosura Ques una cosa sens par Nostre Seriyor ta criada Per fer morir y penar. Lo primer, es un goig alegre Comensant ab lo teu cap, La hermosura de ta cara, Pela boca y lo teu nas. Pels uils y los teus cabells, 11 teu front tan ben posât, etc.

Lo segon, ab alegria Ta mbé voldria esplicar, La cara lens tan hermosa, Com un cla vell encarnát. Als 11 avis tens una rosa Ditxós qui la alcansarà. etc. Lo ters, de la tua ilençua U vj Ta mbé voldria cantar, Que per des mil ma ravellas Obras tu ab lo parlar: Sen pot tenir per dilxcs Aquell quet podrá alcansar. etc. Lo quart es un goig suau Que nes íet ab fantesía,